Sempre sorprenent "Tonto"

Aquesta cançò dialeg m'ha obert la curiositat, fa temps que la sento però volia saber una mica més del text, així que us llegiu la cançò, escolteu el CD, i si algu no somriu en algun moment del CD..que el torni a escoltar, ja té un parell d'anys és del 2006 (crec), però en la musica n'hi ha que no tenen edat.

Tonto- Antònia Font
Lletra - (val la pena explicar que, en realitat, és un fragment extret del llibre:"62/ Modelo para armar" (1968) de Julio Cortázar.Alfaguara.Biblioteca Cortázar.
Música - Joan Miquel Oliver

Tontísimo.

No soy nada tonto. Usted es un gran tonto y un malo.
No lo soy en absoluto.
Sí que lo es.
Entonces yo a usted le estropeaba su jardín.
Mi jardín es lindo y usted no me lo estropea.
Sí, yo le mandaba muchísimos animalitos.
No me importa.
Primero le mandaba todos los topos.
Sus topos son tontos.
Tres marmotas.
Tampoco me importa.
Varios lirones.
Usted es un malo.
Y todos los puercoespines.
Mi jardín es mío y no lo toca nadie.
Su jardín es suyo, pero yo le mando los animalitos.
A mí esos animalitos no me importan y mi jardín está bien defendido.
No está defendido y mis animalitos le comerán todas las flores.
No.
Los topos le comerán las raíces.
Sus topos son malos y tontos.
Y las marmotas harán pis contra los rosales.
Sus marmotas son malolientes y estúpidas.
Usted habló mal de las tres marmotas.
Porque son estúpidas.
Entonces yo le mandaba todas las marmotas en vez de solamente tres.
Lo mismo todas son estúpidas.
Y todos los lirones.
No me importa.
Ahora salga de su jardín y verá lo que le han hecho mis animalitos.
Usted es tonto y malo.
¿De verdad soy tonto y malo?
Usted no es malo pero es tonto.
Entonces retiro tres puercoespines.
No me importa.
¿Soy tonto?
No, no es tonto.
Entonces retiro todos los lirones y un topo.
Cualquier cosa que retire me da igual.
Para que vea lo bueno que soy retiro todos los animalitos.
Usted es malo.
¿De manera que soy malo?
Es malo y tontísimo.
Entonces dos topos.
No me importa.
Todos los puercoespines.

Seguint navegant he trobat un altre escrit del 2007, del no menys sorprenent Salvador Sostres, porta el mateix títol..."tonto" però te un tarannà força diferent. Us deixò el text perque us en feu una lleugera valoració.

Tonto

Aquest insecte de l’edició catalana que fa dir-se Isidor Cònsul diu que li tinc mania perquè per escriure les memòries del president Pujol al final van triar el Cuyàs en lloc de decantar-se pel meu amic Enric Vila. Per començar, jo al senyor Cònsul no li tinc cap mena de mania. Per seguir, qui sí que acabarà tenint-li mania és el president Pujol quan entengui que el seu llibre com a objecte és vulgar i està mal editat, i com a text podria ser molt millor si en lloc de confiar-lo a un inútil l’haguessin donat a un bon periodista. I per acabar voldria dir que el que em separa del senyor Cònsul no és cap retret que hagi de fer-li ni cap mania ni res que em degui. El que me’n separa és que és l’home més tonto que he conegut mai. Tonto del cul, tonto. Saps per què escric que ets tonto, Isidor? Perquè ets tonto. Un tonto grandiós, còsmic. Ets tan tonto que quan vaig adonar-me’n vaig pensar: no és possible que dins d’un sol home hi càpiga tanta quantitat de tonteria. Ets tan tonto que despertes la curiositat antropològica, científica. Ets la prova definitiva que Convergència sempre ha fet el tonto amb la cultura, i que et triessin d’editor d’Enciclopèdia ho demostra fins a uns extrems inconcebibles. No busquis més teories, Isidor. Ni fantasmes ni l’Enric Vila. Escric que ets tonto perquè ets més burro que fet d’encàrrec, perquè no tens punyetera idea de res i perquè cada vegada que obres la boca fas el ridícul, com cada vegada que tries una camisa. Ets el tercer món de la vida cultural catalana. El dipòsit buit de benzina. Pots estar tranquil perquè si un dia et fan un tac al cervell no t’hi trobaran res. Res de res, vull dir. Perquè ets tonto. Molt tonto. Vés i corre a queixar-te per aquest article, tonto. Com has fet amb els altres, tonto. Perquè cada vegada més gent sàpiga que ets un tonto. Tonto. Ni tan sols fill de puta. Fixa't que ni tan sols puc dir-te fill de puta. Simplement tonto, ets un tonto. Hola, Isidor. Tonto.

Temps de Flors a Girona

A cada racó, portal, seu d'entitat, claustre, esglèsia, escales....tot estava ple de flors, rams...em va encantar! A més vem enxapar una tarda, que feia prou bo, i encara que hi havia gent, no era un multitut, es podia soportar!

Us deixo amb unes quantes de les fotos que vaig fer, són fetes amb la camara del telèfon...tot i això han quedat prou be.

Una abraçada.

Teeelaaaa, en vaig fer forces, eh?!?!

Dia de pluja

Passa que les coses mai van depressa com un voldria, passa que no tot pot ser inmediat, passa que no es poden esperar respostes d'on no n'hi ha, ni de qui tampoc la vols. Passa que les decepcions normalment s'uneixen a dies de reflexio....que consti que estic alegre i contenta, però reflexiva...jeje. I que consti que no ploro. Però tot i això us deixò amb un dels sempre sorprenents fragments d'en Cortazar, al qual es pot rellegir eternament i sempre el redescubreixes.

"Instrucciones para llorar" (Historias de Cronopios y de Famas)

Dejando de lado los motivos, atengámonos a la manera correcta de llorar, entendiendo por esto un llanto que no ingrese en el escándalo, ni que insulte a la sonrisa con su paralela y torpe semejanza. El llanto medio u ordinario consiste en una contracción general del rostro y un sonido espasmódico acompañado de lágrimas y mocos, estos últimos al final, pues el llanto se acaba en el momento en que uno se suena enérgicamente.Para llorar, dirija la imaginación hacia usted mismo, y si esto le resulta imposible por haber contraído el hábito de creer en el mundo exterior, piense en un pato cubierto de hormigas o en esos golfos del estrecho de Magallanes en los que no entra nadie, nunca.
Llegado el llanto, se tapará con decoro el rostro usando ambas manos con la palma hacia adentro. Los niños llorarán con la manga del saco contra la cara, y de preferencia en un rincón del cuarto. Duración media del llanto, tres minutos.


No existeix una manera perfecta, però si més no, és curios de pensar-hi.

Una abraçada i fins aviat!
Prometo penjar fotos de l'ultim casament que vem anar. Quan m'arribin...es veu que tothom te molta feina, o no hi tenen traça, o fins i i tot n'hi ha que no pensen en els atres i se les queden per ells sols...rollo "mi tesoro"....jajaja..no serà per tant!