Ja quasi és aquí!!!!!

Ja hi som, queden escassament 10 dies pel que ha de ser un dels dies més importants de la meva vida, i m'adono que passarà i res canviarà, be si, alguna cosa, si...m'explico;
Quan organitzes coses d'aquesta envergadura, veus que hi ha gent que esta a la teva vida per fer veure que t'ajuden, però en el fons et fan la murga perquè facis el que elles volen, i persones que estan ajudan-te amb tot, i persones que simplement estan al teu costat i et suporten, i amb això vull dir que et donen suport, i que t'aguanten, aguanten una vegada i una altra que els fotis el rotllo sobre com fer una cosa o l'altre i que al final no els diguis que penses fer perquè es "sorpresa".
Sincerament, en tinc ganes, moltes ganes, i prometo que penjaré fotos, pels que heu estat al meu costat, pels que ho heu fet veure, i pels que m'heu aguantat.

Petons a tots i ens llegim....segur que passat el dia i les esperades vacances.

Lluita pels teus somnis...

Increible, d’aquí, encara no, 3 mesos seré una dona casada!!

Uff, qui ho havia de dir fa uns anyets enrera, i ara...feliç, expectant i perquè no dir-ho una miqueta nerviosa.
No dubteu que passat el dia, us posaré algunes fotografies, per aquells que, per una raó o altra, us ho perdeu, però ara m’he d’estar d’explicar-vos molts detalls, no puc, és allò de que aquell dia ha de ser tot sorpresa...amb les ganes que tinc d’explicar-vos els mil mal de caps que porta tot això. Per sort, us he de dir que gràcies a vosaltres serà tot més fàcil, ara no us tornareu tots un finolis exigents, no? Jeje.

Enllà, més lluny de les estrelles, a l´altra cara del mirall, on tot és més
senzill d´entendre, la porta espera oberta.

Un pas i ja el teu cor desperta, un salt i ja no tornaràs; comptant, la màgia és la primera, seguint... Els teus somnis t´estan esperant., vés, no dubtis més, abraça´ls. No el veus? A poc a poc s´acosta. No el sents? El tens al teu costat. L´amor té totes les respostes. És el teu somni, t´estava esperant. Vés no dubtis més, s´escapa. Lluita pels teus somnis, t´estan esperant, fes que siguin certs, abraça´ls.

El vent escampa les fulles, el temps arriba i se´n va; mai no em demanis la lluna, ningú la pot agafar. La vida cau, i la pluja, el sol ens pot eixugar, sempre canvia la lluna, pren el que vulgui donar. Pren els teus somnis, t´estan esperant. Vés no dubtis
més, s´escapen.
Fes que no s´ensorrin, vés-los a buscar, fes que siguin teus, abraça´ls. Lluita pels teus somnis, t´estan esperant, fes que siguin certs, abraça´ls. Fes que no s´ensorrin, vés-los a buscar, fes que siguin certs, abraça´ls.

Mirant de tant en tant enrere, els peus a terra, el cor volant,
endins el sentiment és tendre, volem seguir somniant. (Sopa de Cabra)

Pan duro (Marea&Fito)

Arrugas que son surcos con retoños tiernos,

livianas como son los fardos de cargar los sueños

que tragan ruedas de molino y se les ven todos los huesos,

que saben que sus años tienen más de cuatro inviernos,

silencio por el techo, por los platos llenos,

silencio bañado en sudores de los jornaleros,

el sol lo han hecho sus jirones,

que saben lo que vale un beso,

que no quieren llevar los nombres de sus carceleros,

¿qué saben las tripas de puños cerrados?,

saben que las riegan los amargos tragos,

saben todo y más de tenerse en pie,de la soledad,

saben porqué está siempre duro el pan,

monedas de tan sucias tan desdibujadas,

odioso tintineo en manos encalladas,

y son las patas de sus mulas

si el látigo se llama hambre

las dueñas de caminos que no son de nadie,

cerrojos al antojo de la poca hondura,

abiertos para dar paso a las herraduras

que dejan huellas que los guían para volver a desquitarse,

para no tener que rasgarse más las vestiduras.

El passat ha fugit, el que esperes està absent, però el present és teu. (proverbi àrab)

Hi ha dies que et despertes i saps, sents, que és ser feliç, mires al teu voltant i la realitat et satisfà, et fa sentir be, malauradament, normalment quan un és feliç no se’n adona fins que no ho és, us convido a que feu una pausa, i penseu en tot el que teniu, i en el que heu deixat enrera, i si fent aquest petit exercici podeu somriure, encara que només sigui una mica, és que heu provat la felicitat, si manteniu el somriure és que encara la sentiu. Lluiteu, no la deixeu escapar.

Sempre, inequívocament, aquestes dates ens aboquen melancolia que no és contraria a sentir-se be, ni feliç, només et fa adonar del pas del temps i d’allò o d’aquells que ara ja no tens, però si recordar-ho t’aporta aquest sentiment és que alguna cosa d’allò o d’aquells portes dins i per tant alguna petjada t’han deixat, i aquesta empremta és part de tu i de la que tu imprimeixes ens els altres.

A vegades, el silenci t’envolta, i no necessites omplir-lo, ni amb paraules ni amb musica, només amb records, alguns t’humitegen la mirada i d’altres et fan riure, o et posen la pell de gallina, sembla mentida tots els sentiments que podem emmagatzemar. El problema de l’ésser humà és el sistema d’emmagatzematge, diguem que el qui va dissenyar el nostre ser, tenia un problema de coneixements logístics i desconeixia que la ràbia, l’alegria, la melancolia, la felicitat, l’amargor, la dolçor, els desitjos, no podien anar al mateix sac. Han passat els anys i aquest aspecte de la humanitat no s’ha millorat... Ens porten a l’escola, ens ensenyen a sumar a restar, ens ensenyen fins i tot, Filosofia, (el pensament pragmàtic....) i s’omplen la boca amb paraules extretes de llibres de text que ens han de fer persones de profit... però et deixen total llibertat per guardar els records d’aquelles vivències que duran tota la vida acumulem, et deixen guardar el teu millor record, amb la ràbia de que ara ja és un record.
D’altres vegades el silenci i la melancolia cauen a la teva vida de cop, deixant un buit eixordador, omplin-te de neguit, i de llàgrimes, però aquesta sensació passa, a vegades triga però marxa quan de cop, d’una revolada i pel mateix sistema, apareix en tu alguna cosa que et fa seguir i tirar endavant, és aquella cosa que t’aixeca de terra quan caus i t’eixuga les llàgrimes quan plores, pot ser un sentiment o una persona que aflora en tu allò que la foscor d’aquests moments amaga, i t’aporta altre cop a la felicitat. Aquell sentiment discret que sembla que no puguis tenir i no obstant tots en tenim petits moments, però no ens n’adonem fins que no ho tenim.

Amb tot això jo m’havia proposat desitjar-vos unes bones festes i que tinguem sort l’any 2010, i resulta que me emmerdat a pensar massa...això és un dels altres problemes de la humanitat, el pensament, més ben dit, l’ús, l’abús o el poc ús del pensament, però en parlem un altre dia, i si pot ser amb una copeta de vi a les mans.

Sigueu bons i porteu-vos be, i ja sabeu, no feu res que jo no faria!

Vero, va per tu!

No és exacte, però ja m'entens!!

Un petonet!

Actualizat!!

Bones!!
Ara ja tornava a fer dies...ja wm sap greu, però això de que faci bon temps...m'obliga a estar tot el dia voltant, i com que a la feina ja en quedo tipa de PC, em costa posar-m'hi! Tot i això no m'hi poso per poc, deico penjades unes quantes fotos de la escapada a Galicia, quines terres...
Hi vem estar la primera setmana de maig, i vem enxampar molt bon temps, sense turistes...Vam difrutar mooooolt!!! PER TORNAR-HI!!!!!!!



Ja que hi erem, vam fer una passada per Portugal! També va valer la pena!

La impresionant i monumental Santiago, sense paraules!



Arribant als extrems de la Peninsula!




Mmm, ja us he dit que feia caloreta, oi?? I quin hotelet!!







Tant de voltar cansa, oi??


SENSE PARAULES!!! mmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm......








Encara que sembli increible aquestes "cloves" són de la facana de l'esglèsia...



Espero que us hagi agradat!!!

Una abraçada a tots.

Santander, "La novia del mar"

Com la majoria ja sabeu, hem fet una escapadeta a Santander, 2 dies, poquet però just.
Ens va fer força bopn temps, de fet només ens va mig "xispejar" un dia al matí, la resta ens va fer sol, si ja veieu, vosaltres amb pluja, i allà amb solete!


Vem fer una passadeta per Santillana del Mar...precios!
Quin poblet, quins carrers, i quin dinar!!!


El museu de la Inquisió i la tortura, quina por....



Ja heu vist una petita mostra de Santillana i de tornada a Santander.







Doncs, res més, ja n'heu vist una mostra, i com que amb dos dies no ens ha donat temps de més...hi haurem de tornar!!

Petonets a tots!

Boletus!!!

Per fi! després de tant de temps ens hem escapat un parell de dies a L'Aleixar.

Dissbte nit vem fer la rigorosa parada a barraques a Girona, i l'endemà, cap el poble!!
La veritat és que vem tenir molta sort pq el temps ens va acompanyar..dilluns vem voltar tot el dia pel bosc, i la temperatura era ideal...i no és pot dir que perdessim el temps!!

Ja veieu..una mica de tot..i aquí no podeu veure els ceps...que com que els vem trobar a la tarda...ja havia fet la foto i no hi vaig pensar! Quin goig, eh?

L'estada va ser curta, dimarts cap a Llançà altre cop, i sort pq amb el temps que ha girat...

Bé, espero no trigar tant a actualitzar-lo.

Una abrçada a tots!